Truca'ns +34 938 05 00 64
Fires, festes, mercats,
turisme i serveis culturals
turisme i serveis culturals
Truca'ns +34 938 05 00 64
Noves activitats culturals i familiars complementaran la jornada. Les llegendes d'Òdena seran recordades en aquesta edició de la fira dels castells i la terra de frontera, amb l'escenificació d'un torneig medieval amb les anomenades “justes” o “born”, la recreació d'un combat entre dos cavallers armats amb llances, espases i maces, muntats a cavall i que es podran veure en un entorn inigualable, a l'interior del què va ser el recinte murallat del castell d'Òdena. La recreació commemorarà l'enllaç entre els Òdena i els Jorba després que, segons conta la llegenda, el senyor d'Òdena, profundament enamorat de la donzella de Jorba, unís els dos termes amb un camí de rajoles d'or massís i aconseguís així, la mà de la jove d'extraordinària bellesa.
 |
I al llarg del matí es podrà gaudir d'actuacions teatralitzades en els entorns naturals del poble, per conèixer les històries que van envoltar el cabdill Almansur, conqueridor del castell en una de les batalles del segle X i les aventures de Guillem I d'Òdena, corsari del Mediterrani durant el segle XIII, mentre el Trobador del Llobregat relatarà diversos moments de la històrica Òdena acompanyat del seu sac de gemecs:
 |  |
“A finals de l'estiu de 1226, dues sageties amb base a Tarragona amb patent de cors manades per Guillem I d'Òdena van atacar en aigües d'Eivissa dues embarcacions (una galera i una tarida) del valí de Mallorca, de les quals van capturar-ne una, mentre l'altra galera va fugir. Com a represàlia els musulmans van capturar dues embarcacions catalanes, una de Barcelona que venia de Bugia a Mallorca i d'una altra que anava a Ceuta. Aleshores Jaume I va enviar a Mallorca al montpellerí Jaques Sanç, en un lleny de quaranta rems perquè reclamés la devolució de les preses. El valí de Mallorca, aconsellat pels mercaders genovesos i pisans, competidors dels catalans en el comerç de la Mediterrània occidental, va menysprear la reclamació, i llavors Jaume I va decidir d'emprendre la conquesta de les Illes.
En una assemblea a Barcelona celebrada el 1228 Jaume I va exposar el seu projecte de conquerir Balears. Només un any després, el 5 de desembre de 1229, surten de Salou, Cambrils i Tarragona, un total de cint-i-cinc naus, divuit tarides, dotze galeres i cent entre buces i galiots, més altres barques menudes. L'expedició es va culminar amb l'entrada a Mallorca el 31 de desembre de 1229, després d'un setge enfront la defensa sarraïna.
El 1232 Guillem I d'Òdena està enterrat a Montserrat, tot i haver disposat que l'enterressin a Santes Creus. L'abat i la comunitat d'aquest darrer cenobi havien reclamat, havent recorregut fins i tot al sant Pare, al·legant la disposició testamentària de Guillem. Montserrat al·legava que no podia ésser-li donada sepultura eclesiàstica per haver mort excomunicat; cosa que fa suposar que la sepultura donada al cos de Guillem a Montserrat no era en terra sagrada. Finalment es dictà sentència el 3 de setembre de 1232 segons la qual els jutges decidiren que no procedia donar sepultura al cos del difunt en cap dels dos monestirs per haver posat violentament les seves mans sobre clergues i haver exercit actes de rapinya contra bens eclesiàstics. Tampoc constava de forma fefaent l'absolució “in articulo mortis” que segons defensava el monestir de Santes Creus li havia atorgat un legat papal donat a Sardenya”.
També es recrearà el moment històric “Quan els àrabs van conquerir les terres de la península Iberica la van anomenar “Al-Andalús” que vol dir terra de bàrbars o incultes. En aquell temps la cultura islàmica era molt més avançada que la cristiana i sovint formar-hi part era signe d' una millor vida. Les terres ocupades pels àrabs tenien nous sistemes de reg com les sèquies i les sènies que milloraven els cultius. De cultius també en van portar de nous com les albergínies, les escarxofes o els espinacs. Van introduir el sistema de numeració que utilitzem actualment i en astrologia i medicina van fer nombrosos avanços. Els seus escriptors traduïen a l'àrab obres dels antics grecs i romans ja oblidades. Tot i la progressiva estabilització repobladora cristiana, aquestes terres continuen sent durant molts anys una zona de perill en ser terra de frontera, terra de marca; els períodes de tranquil·litat, que són cada vegada més llargs, es veuen interromputs de quan en quan per devastadores ràtzies musulmanes. Segons una crònica àrab medieval, tal com recull Dolors Bramon, entre el juny i l'agost de l'any 982 en una d'aquestes ràtzies el cabdill Al-Manṣur o Almansur va atacar Pamplona, tot passant per Wutinah (Òdena) “
El públic assistent també podrà contemplar el Campament de les host d'Òdena, un autèntic campament medieval instal·lat en els espais de recreació històrica. I en record al “tresoret d`Òdena”, el dinar i mancusos d'or autèntics que van aparèixer després d'una voladura a la mina de guix durant el 1943 i que actualment es poden contemplar al Gabinet Numismàtic de Catalunya (MNAC, Barcelona) s'ha preparat un taller d'encunyament de monedes per als més petits, didàctic i participatiu, en el qual els infants podran endur-se gratuïtament a casa, una reproducció del valuós dinar d'Òdena autèntic.
