L'economia dels pobles era precària i hi havia molts pobres, motiu que movia a les persones a buscar remeis. Sovint era la parròquia que assabentada de les necessitats que hi havia, demanava l'ajut dels que més tenien. Era costum que, el diumenge a la missa, tothom portava les cistelles amb fruits de la terra que més tard eren distribuits als qui ho necessitaven. No fa molts anys en les festes anyals o de precepte, i enterraments, les famílies oferien pa en memòria dels difunts o donant gràcies a Déu. També en molts llocs s'oferia un tall de coca i un porró, compartint així la festa. Castellgalí ha seguit aquest camí i es recorden temps passats, donant de cor "un panellet beneït" a qui comparteix la festa.
Durant el dia de la Festa es celebren nombroses activitats, però l'ànima de la festa es el repartiment del panellet que s'ofereix desprès de la missa i un cop beneït. La tradició diu que es dóna un panellet i en retirà la mà es deixa oberta com a símbol de que el tracte no ha acabat com quan es paga i es tanca la mà amb els diners. El costum de donar el pa de subsistència als necessitats.
Antigament s'anava en processó a beneir el terme de l'era de Casajoana, amb les banderes i autoritats, costum que s'ha perdut de fa temps.