El calendari festiu tradicional és el resultat de l'encavalcament de calendaris de diferents cultures.S'estructura a partir del calendari romà, marcat pel Sol Nou o solstici d'hivern, que commemora el naixement del Sol, el Sol Ple o solstici d'estiu, que festeja el seu triomf en el zenit. Tanmateix, quan mig any ve marcat pel calendari judeocristià. És lunisolar i té com a celebració central la Pasqua, definida per la lluna plena de primavera. Cap enrere, aquesta lluna fixa la Quaresma i el Carnestoltes i, cap endavant, l'Ascensió, la Pasqua Granada i el Corpus. El calendari cèltic aporta dues festes: la de Samhain, déu dels morts, el primer de novembre, i el primer de maig, que, amb el ritu de l'arbre de maig, inaugura el cicle del bon temps.
La Castanyada sembla ser un aspecte residual de l'àpat funerari que envolta el culte als morts, ja que era usual en les religions primitives la celebracions d'àpats al voltant de les tombes dels avantpassats, costums que en l'actualitat es conserven plenament en algunes d'elles. Ja s'han perdut un conjunt de rituals funeraris (posar un plat buit a la taula, deixar un llum encès tota la nit..., queda però, en fase de transformació la celebració del citat àpat funerari. No és d'estranyar doncs que avui mengem castanyes perquè són els fruïts del temps i panellets, com una transformació dels antics pans votius que s'oferien als morts pel seu viatge cap al més enllà, elaborats amb productes de llarga conservació i d'aquesta època de l'any: mel, sucre, ametlles, pinyons...
Principal programació:
- Mercat dels Alls. Exposició i venda de diversos tipus (xinesos, vermells, morats, blancs) així com de productes elaborats amb alls, presentació de les seves qualitats curatives (sistema locomotor, respiratori, digestiu...) i demostracions d'enforcar alls.
- Castanyada popular.
- Torrada de castanyes i moniatos, amb torradores i paelles castanyeres.
- Actuacions teatrals basades en tradicions i creences de la diada: els torradors de castanyes, la Castanyera a la vora del foc, el sopar de Tots Sants.
- Repartiment de castanyes i moniatos entre el públic. Degustacions gratuïtes.
- Tradicions i costums de la tardor.
- Encesa de fogueres, que antigament, en aquesta data, hom creia que purificaven l'espai i els camps i els preparaven per la sembra.
- Mostra de fruits de tardor: moniatos, pomes, codonys, nesples, serves, magranes, caquis, remolatxes, blat de moro, garrofes, mandarines, nous, cireres d'arboç...
- Obsequi als assistents amb esqueixos de clavells i romaní, que segons la tradició cal introduir-los a la terra per Tots Sants perquè arrelin correctament.
- Obertura de la bóta de la mistela, preparada en el decurs de la verema d'enguany. Degustacions gratuïtes.
- Tocs de campanes. Antigament la litúrgia obligava als campaners a tocar contínuament durant les vint-i-quatre hores dels dia de Tots Sants. Tot recordant l'ofici de campaner, fonamental en aquesta diada dels difunts, hi haurà una exhibició de tocs de campanes a càrrec d'un tradicional carilló. El toc de campana, el brandar de la campana quan el batall la colpeja, va crear un llenguatge propi: tocar a missa, a rosari, d'àngelus, bateig, sometent...
